Pestanyes primàries

Billy Branch

Jove, dinàmic i amb gran talent, manté viu l’esperit del blues amb la seva harmònica, tot i que no és un bluesman típic.
Neix a Chicago en 1951, encara que a l’edat de 4 anys la seva família es trasllada a Los Angeles. Als 11 anys compra la primera harmònica amb la que ràpidament es familiaritza. Continua practicant, però la seva autèntica relació amb el blues no es produeix fins que retorna a Chicago, després de completar els estudis a Los Angeles. En el 69 li fou concedida una beca per a completar la seva graduació en Ciències Polítiques, a la University of Illinois.
El primer contacte amb el blues fou en un concert a Great Park, produït per Willie Dixon. Posteriorment, es fa molt amic de Lucius Varner –fillastre de Junior Wells-, que l’acompanya als primers clubs blancs en el North Side dedicats exclusivament al blues.
En el 74 coneix a Willie Dixon i és convidat a un enregistrament per Chess al seu estudi, Blues Factory. Billy Branch toca amb la banda Willie Dixon All Stars, i s’uneix esporàdicament al grup en el 76. Així realitza la seva primera gira per Texas, Costa Oest i Canadà. L’influencia de Dixon fou decisiva per a Branch. D’ell aprèn una profunda e important comprensió del blues i del seu significat històric –blues com la única música original realment americana-, i la seva contribució a la cultura musical americana (R&R, Gospel, Country...).
En el 77 és convidat a participar en el Berlín Jazz Festival, creant per a l’ocasió la seva pròpia banda, Sons of Blues. Actualment, Billy Branch és l’únic membre de la formació original que continua a la banda i segueix mantenint l’esperit de respecte a la tradició del blues.
Ha enregistrat més de cinquanta àlbums en companyia de Koko Taylor, Johnny Winter, Willie Dixon, Son Seals, Lonnie Brooks o Valerie Washington, i amb Lou Rawls l’innolvidable “Hoochie Coochie Man”. També ha tocat amb Muddy Waters, Junior Wells, B.B. King, Willie Dixon, Bo Didley, Roger Mcguinn, Saffire, Luther Allison, entre d’altres. Com a líder té vuit discos. Ha girat per tot el món; Japó, en el Festival Cultural de Tokio de 1994, Xina, Bolívia, Nicaragua, i 15 Tours Europeus. També ha estat cinc anys girant amb Willie Dixon And the Chicago Blues All Stars.
Al mateix temps, s’ha convertit en un sol·licitat músic de sessió. Els seus concerts són una experiència única en el món del Blues i concretament en el del Harp Blues.
Ha guanyat diferents premis com a reconeixement a la seva carrera. En el 81 fou premiat “harmònica més destacada del Blues” per la Academy of Blues com el de “millor intèrpret d’harmònica”; “Àlbum de l’any” per “Harp Attack”(Alligator records), de W.C. “Handy Award”. En 1990 és nomenat als Grammy com a “Millor enregistrament ètnic” per “Living Chicago Blues. Vol·”(Alligator). En el 93 va ser sel·leccionat pel prestigiós Critics Poll de la revista Living Blues Magazine com “el més destacat músic de blues en la categoria d’harmònica”, premi que repití en el 95.
En la seva faceta pedagògica “Blues in the schools”, és un important projecte, concebut el 1978 per Billy Branch y la seva banda The Sons of Blues. L’objetiu és l’ensanyament del blues als instituts. Inclou classes teòriques de la historia i pràctiques, on participen reconeguts bluesman americans. Es centra en la pràctica del instrument per poder tocar en un espectacle que ofereixen publicament.

Febrer’99