Pestanyes primàries

Últims concerts

Ugonna Okegwo

Excepcional sensible i versàtil, Ugonna Okegwo és un músic que s’ha guanyat un lloc als escenaris al costat de grans músics com Clark Terry, Benny Golson o Joseph Jarman. La base del seu triomf no radica solament en el seu intents sentit del swing, sinó també amb un tret que pot considerar-se marca dels grans ‘jazzmen’: la seva distingida habilitat per a escoltar als músics que l’acompanyen. El seu recent treball amb el pianista Jacky Terrasson, demostra la contribució d’Okegwo al interessant panorama de l’escena actual del Jazz.

Nascut el 15 de març de 1962 a Londres, Okegwo és fill de mare alemanya i pare nigerià. A molt curta edat es traslladà amb la seva família a Alemanya, país en el que ha crescut i en el que escoltat grans dosis de música afroamericana d’artistes com James Brown, Jimi Hendrix, Miles David, Ornette Coleman i el gran Charles Mingus. Sobre aquestes primeres audicions Ugonna comenta: ‘El primer que vaig escoltar en el Funk i el Rock fou el que feien els baixistes, l’ostinato, i més tard, en el Jazz, les línies del ‘walking bass’. Això fou el que em va portar a tocar el baix. Aquí estava el que vaig tractar de desenvolupar’. Per recomanació dels seus amics el 1986 va a Berlín a estudiar amb el contrabaixista americà Jay Oliver. Aquí també va estudiar amb el pianista Walter Norris i va tocar durant tres anys com a líder i acompanyant en el circuit de clubs de la capital alemanya. El 1988 Charles Tollivier el va contractar com a baixista regular del seu grup. Després d’una gira per tot Europa amb el grup Mombassa de Lou Blackburn, els músics Joe Newman, Oliver Jackson i Major Holley el van animar per a que es traslladés a Nova York.
Okegwo resideix a Manhattan des de 1989 i des d’aleshores no ha deixat de tocar amb grans històrics del Jazz com, entre d’altres, Junior Cook, Nick Nicholas o James Spaulding i d’ocupar el seu propi lloc entre la jove escena de Nova York. Sobre els més joves Okegwo opina: ‘La majoria intenta recrear la vella estètica del hard bop, jo tracto de trobar la meva pròpia veu. Aquesta música ha estat molt important per a la historia del Jazz i en el desenvolupament de la música. M’agrada tocar-la i aprendre d’ella, però m’agradaria estar en situació de tocar alguna cosa més personal, alguna cosa que tingui més de creació que recreació’. El 1992 el vocalista Jon Hendricks el truca perquè treballi amb ell tant en actuacions en directe com als estudis d’enregistrament. Durant aquesta època Okegwo comença a treballar amb alguns dels protagonistes del moviment ‘Young Lions’, també s’uneix al pianista Jacky Terrasson i al bateria Leon Parker amb els que intenta aporta idees noves i fresques. La seva fama de poderós conductor rítmic, capaç de mantenir un lirisme exquisit alhora que arrisca amb el seu instrument, neix especialment com a conseqüència dels fruits de la seva associació amb aquests músics.
Tom Harrell, Dewey Redman, Johnny Griffin, Michael Brecker, Bruce Barth, Joshua Redman i molts d’altres, són artistes que recentment han confiat en la solidesa d’aquest baixista que ens brinda una definició de sí mateix en les següents declaracions: 'Tracto de mantenir el rol d’un baixista sent el balanç d’un grup musical, però al mateix temps intento que tot sigui més versàtil treballant amb el ritme, l’harmonia i la melodia. Crec que tocar és més una aproximació que una qüestió tècnica en particular. És cosa de cada un estar obert a cada situació en la que pugui trobar-se i saber incloure en ella la seva pròpia personalitat. És un procés sense fi: intentes trobar i desenvolupar musicalment el que ets i has de fer-ho bé’.