Pestanyes primàries

Carles Benavent

Nascut a Barcelona el 1954, Carles Benavent començà la seva carrera professional en el món del Jazz i ha actuat en quasi tots els Festivals Internacionals: Montreux, Argelès sur Mer, Londre, Montreal, Istambul, etc. Va cursar estudis de contrabaix i harmonia al Conservatori de Barcelona.
El 1967 forma el grup de blues-jazz-rock 'Crack', amb Salvador Font i Emili Baleriola, grup del qual en sorgiria, més endavant, el 1969, la banda 'Máquina!', que va marcar una fita en la música espanyola de vanguàrdia de l'època. Els anys següents alterna diversos treballs amb grups de rock, jazz o música brasilera amb la cantant Erica Norimar. L'any 1975, a la seva ciutat natal, funa el grup 'Música Urbana' amb Salvador Font, Joan Albert Amargós, Matthew Simon, Jaume Cortadellas i Jordi Bonell, considerat com el grup de jazz-rock més important que ha existit al país.
El 1980 realitza actuacions per tota la geografia espanyola amb les més destacades formacions jazzístiques, amb músics com Kitflus, J.L. Medrano, Tito Duarte, Manolo Morales i Max Sunyer, entre altres. El mateix any comença a treballar com a part del sextet de Paco de Lucía, realitzant gires per Europa, Amèrica i Japó, durant les quals va entrar en contacte amb músics com Jorge Pardo, Rubem Dantas, Pepe de Lucía i Ramón de Algeciras. Des d'aleshores ha anat desenvolupant un estil molt particular, entre el Jazz de Jaco Pastorius i el Flamenco de Paco de Lucía i ha estat reclamat per col.laborar amb músics com Chick Corea, amb qui enregistra dos àlbums i realitza una gira mundial el 1982.
El 1983 toca amb el quintet de Jorge Pardo, amb qui enregistra dos treballs, i el mateix any edita el seu primer disc com a solista i debuta amb la seva pròpia banda al IV Festival Internacional de Jazz de Madrid. El segon treball es publica el 1985, juntament amb Joan Albert Amargós, mentre que el primer s'edita també a Alemanya, Suïssa i Àustria. El maig de 1986 rep el premi especial de la crítica atorgat per Radio Nacional, TVE i la revista Quártica Jazz. Els anys següents continua amb el grup de Paco de Lucía i col.labora amb el violinsta francès Didier Lockwood.
El 1990 és convidat, amb Jorge Pardo, a actuar amb el pianista Gil Goldstein, el percussionista Don Alias i el bateria Alex Acuña, entre altres, en un concert especial de la TV suïssa, que donà origen a unes aparicions especials d'aquesta formació a Nova York i l'enregistrament d'un disc per a Blue Note. El juliol de 1991 és convidat a tocar en un concert especial amb Miles Davis i Quincy Jones al Festival de Jazz de Montreux. L'any següent es presentà al Town Hall de Nova York amb Jorge Pardo i Flamencos convidats al New Music Seminar. Poc després participa en el projecte alemany 'Jazzpaña' (flamenco jazz) amb la big band de la televisió alemanya i un grup de convidats espanyols. El 1994 és guardonat com el millor músic de jazz català de l'any.
El 1995 edita el seu disc 'Agüita que corre', que va aconseguir un gran èxit a París amb el grup que lidera juntament amb Jorge Pardo. Poc després reapareix al Festival de Jazz Europeu de Getxo amb un nou grup. El resultat és una formació única que inclou alguns dels més interessants músics europeus i americans del moment. Entre ells es troben els col.laboradors de sempre com Joan Albert Amargós, Jorge Pardo, Rubem Dantas i també el percussionista Tino di Geraldo, que és un gran catalizador, igual que Carles. Entre els convidats americans destaquen el teclista i acordeonista Gil Goldstein i Othello Molineaux, l'steel drum de l'antic grup de Jaco Pastorius. Amb aquest grup realitza una gira per Espanya el juliol de 1999. El seu darrer treball, editat l'any 2001, es titula 'Aigua' (Nuevos Medios) i és un recull de les seves composicions més intimistes, cadascuna originada per una experiència poètica.

Octubre 2003