Pestanyes primàries

Michel Portal

Va néixer l’any 1935. Compositor i intèrpret de, entre altres instruments, el clarinet i el saxo. També toca el bandoneó i l’acordió. Músic difícil de catalogar, Michel Portal és un d’aquests personatge extraordinaris que es troba com a casa interpretant a clàssics com Mozart, Brahms, Schumann, Berg, tant com si interpreta música contemporània, camp que ha interpretat per a Boulez, Stockhausen Berio, Kagel i Globokar, entre d’altres.
Quan va començar el moviment Free a França, junt amb el trombonista Bernard Vitet, i el pianista François Tusques i el bateria Sunny Murray, Portal va ser membre fundador del grup 'New Phonic Art' que es basa amb improvisacions col·lectives i la recerca de sons particulars i de producció instantània.
No obstant aquesta vessant contemporània, Portal va continuar tocant els seus tons de dansa que el van inspirar des de la seva joventut, amb aires populars de compositors com ara Benny Bennett o Pérez Prado, música del País Basc i el jazz del seu país d’adopció. L’any 1971, Portal va crear una formació anomenada 'Michel Portal Unit', basada en un fòrum per a músics europeus i americans que simpatitzaven amb la lliure improvisació.
Des de 1975, ha composat moltes bandes sonores per a pel·lícules de cinema i televisió de forma habitual. Ha estat guardonat amb tres Cèsars de l’Acadèmia de Cinema Francès i un Sept d’Or, premi de la televisió Francesa.
Al camp del jazz, Portal té una influència inquietant. Tant si toca a duet amb Bernard Lubat com si ho fa amb Martial Solal; tant si és convidat per acompanyar grups o si toca com a convidat especial amb Jack Dejohnette, Dave Liebman, Howard Johnson, John Surman, Mino Cinelu, per posar uns exemples, el seu efecte és perceptible. L’arranjament pot ser estructurat o espontani, però Portal arregla les músiques sempre des d’un punt de vista que pot ser activista o reaccionari.
La seva particular idea de llibertat ha fet que Portal trenqui amb les regles i clixés i hagi establert la música lliurement. Una actitud que ha significat una contínua autovaloració de la seva reputació, tant com solista clàssic i com d’experiments amb la música contemporània. Aquesta actitud és la que col·loca Portal en la posició una mica desagradable de ser un etern estudiant, però amb l’emoció de la contínua recerca de la connexió comunal entre els músics i l’excepcionalitat de l’acte musical.

Març 2004