Premi Jazzterrasman 2026! Guim Balasch Reunion

Preu Web i Taquilla 25 € - Socis 20 €

El saxofonista terrassenc Guim Balasch és el flamant 23è Premi Jazzterrasman, un reconeixement que el Festival Jazz Terrassa atorga des del 2003 a figures que han contribuït decisivament a la trajectòria del gènere i a la vida musical de la ciutat. El guardó distingeix una trajectòria musical sòlida, la tasca de divulgació del jazz i la vinculació amb Terrassa. Consisteix en una peça en bronze dissenyada per l’artista egarenca Sílvia Segura, evoca la base octogonal de la Nova Jazz Cava i unes ondulacions que recorden les notes d’un saxo enlairant-se. És una escultura viva, sonora, que vibra quan és colpejada suaument, com si el metall també improvisés.

Quan, durant la presentació del 45 FJT, va sentir el seu nom, Balasch va prendre la paraula amb naturalitat i humor: va confessar que el premi l’havia sorprès, que potser s’esperava rebre’l “als 70 o 80 anys”. Però de seguida va deixar clara la dimensió íntima del reconeixement: la combinació de jazz i Terrassa és, per a ell, sinònim de casa. De petit ja assistia als concerts a l’aire lliure del Festival, i assegura que sense Terrassa ni el Festival probablement no hauria fet del saxo el seu camí vital.

La seva vinculació amb Jazz Terrassa és, senzillament, excepcional. Ha actuat fins a 260 vegades a la Nova Jazz Cava i al Festival, una xifra que parla de constància, confiança mútua i compromís amb una escena que l’ha vist créixer des dels seus inicis. La seva primera actuació al club va ser amb el Mezz Jazz Quintet, compartint escenari amb músics com Raynald Colom i Xavier Algans, amb qui anys després tornaria a coincidir en múltiples projectes.

Nascut a Terrassa el 1974, Balasch va ampliar horitzons a Nova York, on va cursar a la Berkeley School of Music i posteriorment, gràcies a la beca de la prestigiosa escola de Boston,  cursa el Master of Arts Program in Jazz Performance al Queens College. Aquella etapa, entre finals dels noranta i 2002, va ser determinant: va rebre docència de figures com George Garzone, Michael P. Mossman, Antonio Hart o Roland Hanna, va formar part de la Queens College Big Band i va actuar en esdeveniments destacats del circuit novaiorquès. 

També va ser seleccionat com a representant de l’INJUVE 2001 amb el Marc Ayza Quartet i va participar en una gira amb la European Jazz Youth Orchestra.

De retorn a casa, el 2002, Balasch arribava renovat personalment i musicalment. Ja havia deixat empremta en projectes com Alguímia, del qual va ser co-ideador, i en formacions com Songo 7 o Afro Blue. Aquest darrer grup, nascut el 1999, es va convertir en una de les seves aventures més prolífiques dins el jazz llatí, amb deu actuacions –entre concerts de Temporada Estable i Festivals- entre 2001 i 2012, i diversos enregistraments que evidencien la seva capacitat per integrar estàndards, pop-rock i ritmes llatins amb una mirada oberta i contemporània. I darrerament la banda Orgsnsmo amb Abel Boquera o Arecio Smith a l’orgue i Caspar St. Charles a la bateria.

Als anys 90 va tocar sovint amb músics egarencs que admirava, com els pioners Josep Ma. Farràs i Adrià Font, una influència decisiva en la seva manera d’entendre el so i l’ofici. Els seus primers Mestres de saxo Joan Albert, Cales Pineda o Santi Caballero. Tanmateix se sent influit per la generació precedent de músics com Benet Palet, Dani Rambla, Joan Martí o Jordi Gardeñas. Alhora també va formar part de grups locals com Wabash, Shekere-6 o The Big Band Blues, i va col·laborar amb formacions com MR. Funk, el quintet d’Albert Bover o el sextet de Jordi Farrés, entre molts altres. 

Un capítol especialment rellevant és la seva participació a la Big Band Jazz Terrassa, amb 47 actuacions en les seves files entre 2004 i 2011. En aquest context va tenir l’oportunitat de treballar amb solistes internacionals de primer nivell, tant instrumentistes com vocalistes, consolidant una experiència escènica de gran volada i una versatilitat que l’ha definit com a líder i com a sideman.

Artísticament, Balasch destaca per un so personal, expressiu i flexible, capaç de transitar del lirisme més contingut a l’energia del groove. Ha estudiat amb saxofonistes de prestigi com Chris Cheek, Seamus Blake, Perico Sambeat o Jorge Pardo, i aquesta suma d’influències es tradueix en un llenguatge propi, arrelat a la tradició però obert a les noves corrents del jazz.

La seva tasca no s’ha limitat als escenaris. Profundament vinculat a la vessant pedagògica, és actualment cap del Departament de Jazz del Conservatori Municipal de Música de Terrassa, des d’on ha contribuït a formar noves generacions de músics. Aquesta dimensió educativa és una de les claus del Premi Jazzterrasman: el reconeixement a qui no només interpreta jazz, sinó que el fa créixer.

Per celebrar el guardó, la Guim Balasch Reunion vol ser un concert especial concebut com un recorregut per les diferents etapes de la seva trajectòria. La proposta inclou una pinzellada del seu primer grup, Alguímia; una mirada a Afro Blue; algun tema del seu quintet amb veu; i també records de la seva primera actuació a la Nova Jazz Cava, retrobant-se amb companys de camí.

El concert combinarà formacions encavalcades, reflectint la multiplicitat de projectes en què ha participat. També hi haurà espai per a propostes com l’octet La Troupe, que va debutar al Pícnic Jazz el 2008, i per al seu projecte més recent i actual, GBGB Guim Balasch Groove Band, amb una sonoritat més moderna, marcada pel groove i el funk en format d’organ trio.

Principalment amb composicions pròpies, Balasch oferirà un resum vital i musical de dècades d’ofici, amistat i complicitat amb l’escena terrassenca. El Premi Jazzterrasman no només reconeix una trajectòria brillant, sinó una manera d’entendre el jazz com a comunitat, com a compromís i com a casa. En el cas de Guim Balasch, jazz i Terrassa són, efectivament, indestriables.

instagram.com/guim.balasch