Vés al contingut
Data de publicació
Body

Fail Again Ensemble porta l’avantguarda del jazz experimental el primer cap de setmana de l’any.

El canvi d’any al Club de Jazz de Terrassa torna a sonar amb força amb el jazz orquestrat d’una formació emblemàtica que marca l’inici del 2026 amb ritme i esperit festiu. La Vella Dixieland, amb Namina com a convidada especial, protagonitza la tradicional doble cita dels dies 31 de desembre i 1 de gener, una celebració que aquest any pren un significat especial amb el 45è aniversari de la banda. Més de quatre dècades de trajectòria avalen una formació clau del jazz tradicional al nostre país, que continua fidel a un estil inconfusible, alegre i comunicatiu. La trajectòria de La Vella camina en paral.lel al Festival Jazz Terrassa, que el 2026 assolirà les 45 edicions. Des del 2n certamen egarenc (1983) hi ha tingut una participació regular i es considera una formació “com de casa”.

Un cop acabat el concert de La Vella Dixieland del dia 31 la festa continuarà amb una sessió ballable amb selecció musical de Trescatorze DJ: Disco & Funk. Serà a partir de les 02:30h i fins la matinada! L’aforament és limitat.

El primer cap de setmana de gener es completa amb la The Big Barra Band, amb seu a Sant Quirze del Vallès, que presenta l’espectacle Dones & Big Band. Una proposta potent i plena de color que reivindica les grans veus femenines de la història de la música a través del swing, el jazz i el soul amb Hoochie Coochie Sonia a la veu principal.

 

Fail Again Ensemble: improvisació i llibertat sonora

Per divendres 2 de gener, la Nova Jazz Cava obre una finestra a l’experimentació amb el concert de Fail Again Ensemble i el seu projecte A Jackson in Your House, un homenatge lliure i contemporani a la música de l’Art Ensemble of Chicago. Lluny de la nostàlgia, la proposta parteix de l’esperit més radical i creatiu d’una formació mítica de jazz d’avantguarda.

El projecte està liderat per Mireia Tejero i l’egarenc David Garcia, després de la seva experiència al col·lectiu MIS (Sound Insurrection Movement), i es construeix com un espai obert on el fracàs es reivindica com a motor creatiu. Dirigit mitjançant el llenguatge del soundpainting, el conjunt genera música en temps real a partir de la interacció constant entre els intèrprets, combinant materials preexistents amb improvisació lliure.

Imatges