Bio
Bill Perry, un pilar de l'escena de la Costa Est, figura entre els millors exponents de la nova generació de músics de blues. En el seu darrer treball i primer enregistrament per Blind Pig Records, 'Fire It Up' (2001), la seva mestria de la guitarra i una penetrant veu 'bluesy' es mesclen en perfecte conjunció; una veu que es distingeix pel seu to aspre, particularment idoni pel blues, amb capacitat per transmetre el drama i l'emoció d'aquesta singular música. Perry posa molt èmfasi per expressar les lletres dels seus temes, amb la capacitat de cantar alhora que realitza espectaculars solos de guitarra.
Rep gran influència d'Albert Collins, B.B.King i el seu favorit, Freddy King. Alhora de tocar però la seva pròpia música, el blues clàssic no és el seu estil natural. Com ell mateix afirma, 'M'agrada Johnny Winter i Eric Clapton, perquè fan blues d'una manera personal aconseguint fer d'aquest una música popular; això és el que jo intento fer també'. Tot i que el seu estil de guitarra ha estat influenciat per aquests mestres clàssics, ell sempre ha buscat desenvolupar la seva pròpia tècnica, combinació de fluïdesa natural amb un increïble 'atac'. Com ell mateix diu '... penso que una de les millors coses que es pot fer, és donar alguna cosa diferent al blues per enriquir-lo constantment i fer la música evolutiva'.
Neix i creix a la baia del riu Hudson el 1962 a la ciutat de Chester (New York), i comença a tocar la seva primera guitarra de manera autodidacta als sis anys. Al igual que Charlie Parker i Jimmy Hendrix, Perry té herència parental meitat afro-americana i meitat índia–americana, i creix en una família envoltada per la música gospel i el blues. Comença a interessar-se més per la música, gràcies a les audicions dels discos del guitarrista Kenny Burrell, propietat del seu pare. D'adolescent toca de forma fortuïta al llegendari club 'Dan Lynch' al Greenwich Village i començà a participar en 'jams' amb tots els músics locals de blues. La primera aparició pública la fa als 13 anys i forma la seva primera banda de blues amb la que comença a tocar a Nova York i New Jersey.
Els seus guitarristes preferits són Jimmy Hendrix, Duane Allman i Johnny Winter. En acabar la seva formació, viatja a Califòrnia i Colorado, incrementant gradualment la seva seguretat com a cantant. De retorn a NY la seva reputació ja es coneguda per molts i comença una associació, 1988-92, amb el reconegut cantant folk Richie Havens. Una relació que permet a Perry fer la seva primera gira al Japó. També participarà, com a primer guitarra de la banda de Rick Danko i Garth Hudson l'any 89, en la gira europea commemorativa del '20è Aniversari Woodstock'.
Arriba el seu debut discogràfic, 'Love Scars' (Rave-on Records, 1994), rebut amb gran entusiasme. El manager de Johnny Winter escolta l'àlbum i convenç a Point-Blank / Virgin per reeditar en Cd el màster, fet que tindrà lloc el 1995. Els crítics en prenen nota i opinen:
'Ho té tot, -cançons 'hip', veu aspre i carregada d'emoció, tons devastadors i un fraseig expressat a través d'un poderós atac i vibrato' (Guitar Player); 'Gran presència com a líder, guitarrista, cantant i compositor. El seu blues és fresc, apassionat i poderós' (Blues Revue); 'Ombra de Hendrix i Steve Ray Vaughn, sense perdre la seva inventiva 'bluesy'' (Blues & Rhythm).
'Greycourt Lightning' (Pint Blank / Virgin, 1998) és el seu segon treball; un any més tard, Manny's Car Wash financia 'Hight Octane', llançat per Car Wash Record i convertit en el directe de l'any més aclamat per la crítica. L'any 1999 suposa un canvi en la seva línia discogràfica, doncs Blind Pig Records s'interessa per ell arrel d'un concert al 'Bishopstock Blues Festival' a Anglaterra. Fruït d'aquesta relació apareix el seu darrer treball 'Fire It Up', una clara mostra del seu creixent èxit artístic; "Penso que aquest és el meu treball més potent fins ara", comenta Perry. Un disc que revela a un artista completament desenvolupat i a punt per un directe explosiu.
Rep gran influència d'Albert Collins, B.B.King i el seu favorit, Freddy King. Alhora de tocar però la seva pròpia música, el blues clàssic no és el seu estil natural. Com ell mateix afirma, 'M'agrada Johnny Winter i Eric Clapton, perquè fan blues d'una manera personal aconseguint fer d'aquest una música popular; això és el que jo intento fer també'. Tot i que el seu estil de guitarra ha estat influenciat per aquests mestres clàssics, ell sempre ha buscat desenvolupar la seva pròpia tècnica, combinació de fluïdesa natural amb un increïble 'atac'. Com ell mateix diu '... penso que una de les millors coses que es pot fer, és donar alguna cosa diferent al blues per enriquir-lo constantment i fer la música evolutiva'.
Neix i creix a la baia del riu Hudson el 1962 a la ciutat de Chester (New York), i comença a tocar la seva primera guitarra de manera autodidacta als sis anys. Al igual que Charlie Parker i Jimmy Hendrix, Perry té herència parental meitat afro-americana i meitat índia–americana, i creix en una família envoltada per la música gospel i el blues. Comença a interessar-se més per la música, gràcies a les audicions dels discos del guitarrista Kenny Burrell, propietat del seu pare. D'adolescent toca de forma fortuïta al llegendari club 'Dan Lynch' al Greenwich Village i començà a participar en 'jams' amb tots els músics locals de blues. La primera aparició pública la fa als 13 anys i forma la seva primera banda de blues amb la que comença a tocar a Nova York i New Jersey.
Els seus guitarristes preferits són Jimmy Hendrix, Duane Allman i Johnny Winter. En acabar la seva formació, viatja a Califòrnia i Colorado, incrementant gradualment la seva seguretat com a cantant. De retorn a NY la seva reputació ja es coneguda per molts i comença una associació, 1988-92, amb el reconegut cantant folk Richie Havens. Una relació que permet a Perry fer la seva primera gira al Japó. També participarà, com a primer guitarra de la banda de Rick Danko i Garth Hudson l'any 89, en la gira europea commemorativa del '20è Aniversari Woodstock'.
Arriba el seu debut discogràfic, 'Love Scars' (Rave-on Records, 1994), rebut amb gran entusiasme. El manager de Johnny Winter escolta l'àlbum i convenç a Point-Blank / Virgin per reeditar en Cd el màster, fet que tindrà lloc el 1995. Els crítics en prenen nota i opinen:
'Ho té tot, -cançons 'hip', veu aspre i carregada d'emoció, tons devastadors i un fraseig expressat a través d'un poderós atac i vibrato' (Guitar Player); 'Gran presència com a líder, guitarrista, cantant i compositor. El seu blues és fresc, apassionat i poderós' (Blues Revue); 'Ombra de Hendrix i Steve Ray Vaughn, sense perdre la seva inventiva 'bluesy'' (Blues & Rhythm).
'Greycourt Lightning' (Pint Blank / Virgin, 1998) és el seu segon treball; un any més tard, Manny's Car Wash financia 'Hight Octane', llançat per Car Wash Record i convertit en el directe de l'any més aclamat per la crítica. L'any 1999 suposa un canvi en la seva línia discogràfica, doncs Blind Pig Records s'interessa per ell arrel d'un concert al 'Bishopstock Blues Festival' a Anglaterra. Fruït d'aquesta relació apareix el seu darrer treball 'Fire It Up', una clara mostra del seu creixent èxit artístic; "Penso que aquest és el meu treball més potent fins ara", comenta Perry. Un disc que revela a un artista completament desenvolupat i a punt per un directe explosiu.
Desembre 2001
Imatges
Image
