Bio
Quan es parla d’un bluesman hi ha dos referents que ràpidament ens venen al cap: el sud i l’entorn familiar. Bob Kirkpatrick no és una excepció: prové del Sud dels Estats Units - nèix a Hayensville, una petita localitat al Nord de Lousiana, el 1934- i d’una família musical, fets que el van portar a tocar la guitarra de ben petit.
Al seu retorn, després de participar a Korea, forma part de l’escena musical de Lousiana al costat de Ivory Joe Hunter, durant prop de tres anys. Les seves arrels musicals l’ajuden a crear el seu propi estil: una rica mescla, -difícil de trobar avui en dia-, de 'Deep Blues', guitarra de Texas/Lousiana, i R&B del Sud estil anys 50’s.
Als anys 60, es trasllada a Dallas on comença a participar a l’escena musical de Texas. Però amb el temps, Bob va decidir sortir de la seva pròpia música per a una feina de dia que li permetés donar seguretat a la seva naixent família, refusant una feina com a guitarrista a la Bobby Bland’s Band. Qui sap com s’hagués desenvolupat la seva carrera, si hagués estat capaç d’acceptar aquesta proposta.
A principis dels 70’s el seu germà participava en la direcció del Festival de Newport i volia portar al seu germà per que toqués al Festival. Cada any intentava portar a la banda del Muddy Waters per que Bob hi toqués. Gràcies a aquestes aparicions Bob va aconseguir un contacte per enregistrar un àlbum amb el petit segell Folkways dels afores de Nova York: 'Feeling de Blues', -venut amb molt d’èxit al moment del seu llançament, tot i que la productora no es va gastar ni un dòlar en la seva promoció, ha esdevingut una peça molt buscada pels col·leccionistes.
A banda de petits concerts en sales locals, Bob es va mantenir apartat de l’escena musical fins fa un parell d’anys quan decideix dedicar-se altra vegada a la seva pròpia música. Ben aviat el reconegut manager de blues, Done O, el posa en contacte amb la discogràfica JSP Records i ràpidament produeixen un nou àlbum. Bob i la seva Banda l’enregistren al Top Dallas Studio Audio, de la mateixa ciutat.
L’àlbum 'Going Back to Texas' desperta un enorme interès a Europa, especialment a Anglaterra. Molt aviat comença a tenir nombrosos contractes per anar de gira i tocar a festivals. La influent Juke Joints van dir: 'La seva música té el ritme mandrós i arrossegat de T Bone i Gatemouth. Bob és un cantant amb molta força, amb una veu rica i profundament expressiva que fa recordar a Clarence Carter barrejat amb BB.King! I ell toca molt la guitarra especialment en solos que tenen un gran regust de T Bone'.
Bob exhibeix un gran talent com a vocalista, compositor i guitarrista.
Al seu retorn, després de participar a Korea, forma part de l’escena musical de Lousiana al costat de Ivory Joe Hunter, durant prop de tres anys. Les seves arrels musicals l’ajuden a crear el seu propi estil: una rica mescla, -difícil de trobar avui en dia-, de 'Deep Blues', guitarra de Texas/Lousiana, i R&B del Sud estil anys 50’s.
Als anys 60, es trasllada a Dallas on comença a participar a l’escena musical de Texas. Però amb el temps, Bob va decidir sortir de la seva pròpia música per a una feina de dia que li permetés donar seguretat a la seva naixent família, refusant una feina com a guitarrista a la Bobby Bland’s Band. Qui sap com s’hagués desenvolupat la seva carrera, si hagués estat capaç d’acceptar aquesta proposta.
A principis dels 70’s el seu germà participava en la direcció del Festival de Newport i volia portar al seu germà per que toqués al Festival. Cada any intentava portar a la banda del Muddy Waters per que Bob hi toqués. Gràcies a aquestes aparicions Bob va aconseguir un contacte per enregistrar un àlbum amb el petit segell Folkways dels afores de Nova York: 'Feeling de Blues', -venut amb molt d’èxit al moment del seu llançament, tot i que la productora no es va gastar ni un dòlar en la seva promoció, ha esdevingut una peça molt buscada pels col·leccionistes.
A banda de petits concerts en sales locals, Bob es va mantenir apartat de l’escena musical fins fa un parell d’anys quan decideix dedicar-se altra vegada a la seva pròpia música. Ben aviat el reconegut manager de blues, Done O, el posa en contacte amb la discogràfica JSP Records i ràpidament produeixen un nou àlbum. Bob i la seva Banda l’enregistren al Top Dallas Studio Audio, de la mateixa ciutat.
L’àlbum 'Going Back to Texas' desperta un enorme interès a Europa, especialment a Anglaterra. Molt aviat comença a tenir nombrosos contractes per anar de gira i tocar a festivals. La influent Juke Joints van dir: 'La seva música té el ritme mandrós i arrossegat de T Bone i Gatemouth. Bob és un cantant amb molta força, amb una veu rica i profundament expressiva que fa recordar a Clarence Carter barrejat amb BB.King! I ell toca molt la guitarra especialment en solos que tenen un gran regust de T Bone'.
Bob exhibeix un gran talent com a vocalista, compositor i guitarrista.
El seu disc més recent és 'Drive across Texas', gravat a Lincolnshire, Anglaterra. El seu estil fa pensar que hi ha una mica del seu ídol BB King en la manera de torçar les cordes de la guitarra, també té coses d’Albert King, però bàsicament, el que es troba és l’estil personal de Bob Kirkpatrick.
Setembre 2000
Imatges
Image
