Bio
Natural de Baden (Carolina del Norte) el 1926, Lou Donaldson és dels pocs bopers que encara es mantenen en estat pur. Graduat en Ciències Polítiques, va començar a tocar a bandes de La Marina fins que va tornar al seu poble. Músics com Dixie Gillespie o Jo Jones el varen animar per anar a Nova York, on s’hi traslladà i estudiar al Darrow Institute of Music al 1950.
En aquesta època va coincidir amb el seu gran inspirador Charlie Parker. Donaldson va ser dels primers músics que va desenvolupar una musicalitat pròpia i un dels instigadors al naixement del Hard-Bop. Va figurar a les primeres formacions dels Jazz Messengers del baterista Art Blakey i va contribuir al llançament discogràfic de diversos trompetistes com Donald Byrd o Clifford Brown. Serien les primeres passes cap el hard-bop o el Funk, pel que més tard discorreria la seva carrera.
Debutà professionalment el 1952 en una cita amb Milt Jackson, John Lewis, Percy Health i Kenny Clarke (encara no coneguts com Modern Jazz Quartet). A aquesta, varen seguir nits memorables amb grans mestres com Thelonious Monk, Art Blakey, Clifford Brown i Horace Silver, col.laboracions que varen portar a Donaldson a un llarg contracte discogràfic amb Blue Note (companyia amb la que enregistrà 26 treballs, entre els que destaquen 'A Night at Birdland' o 'If I had You').
A finals dels 70’, amb l’arribada del Free Jazz i el creixement del R&R, la seva carrera se’n va ressentir, tot i que l’arribada del Jazz Acústic i el retorn del Bop el van tornar a situar a dalt de tot.
Donaldson manté viva la flama rítmica del Jazz, essent un mestre del saxo alt, amb una gran capacitat escènica i grans dots per cantar el Blues més ortodox. Donaldson practica un Jazz molt inclinat cap el Blues, però dotat de la sofisticació melòdica i harmònica que proporciona el Be Bop. El seu timbre és rodó i incisiu, el seu fraseig, lleuger i aparentment fàcil.
En aquesta època va coincidir amb el seu gran inspirador Charlie Parker. Donaldson va ser dels primers músics que va desenvolupar una musicalitat pròpia i un dels instigadors al naixement del Hard-Bop. Va figurar a les primeres formacions dels Jazz Messengers del baterista Art Blakey i va contribuir al llançament discogràfic de diversos trompetistes com Donald Byrd o Clifford Brown. Serien les primeres passes cap el hard-bop o el Funk, pel que més tard discorreria la seva carrera.
Debutà professionalment el 1952 en una cita amb Milt Jackson, John Lewis, Percy Health i Kenny Clarke (encara no coneguts com Modern Jazz Quartet). A aquesta, varen seguir nits memorables amb grans mestres com Thelonious Monk, Art Blakey, Clifford Brown i Horace Silver, col.laboracions que varen portar a Donaldson a un llarg contracte discogràfic amb Blue Note (companyia amb la que enregistrà 26 treballs, entre els que destaquen 'A Night at Birdland' o 'If I had You').
A finals dels 70’, amb l’arribada del Free Jazz i el creixement del R&R, la seva carrera se’n va ressentir, tot i que l’arribada del Jazz Acústic i el retorn del Bop el van tornar a situar a dalt de tot.
Donaldson manté viva la flama rítmica del Jazz, essent un mestre del saxo alt, amb una gran capacitat escènica i grans dots per cantar el Blues més ortodox. Donaldson practica un Jazz molt inclinat cap el Blues, però dotat de la sofisticació melòdica i harmònica que proporciona el Be Bop. El seu timbre és rodó i incisiu, el seu fraseig, lleuger i aparentment fàcil.
El 1975 va rebre la medalla 'Charlie Bird Parker Memorial', per la seva contribució als joves músics de Jazz i la seva ajuda en la fundació del 'Charlie Parker Institute' a Kansas City.
Imatges
Image
Licensed under Tots els drets reservats
per Miquel Carol
