Bio
Arrelat en el que podríem dir jazz clàssic i guanyador de diferents Grammys, Michael Brecker es manté immers en enregistraments i gires des de fa 20 anys. Tres dels seus discos com a solista han estat proclamats “discos de Jazz de l'Any” i publicacions com Dowmbeat i Jazz Magazine el nomenen "Músic de Jazz a l'any" en diverses ocasions.
Brecker a actuat amb el seu propi Ensemble com a líder i també acompanyant a Charles Mingus, Jaco Pastorius, Pat Metheny, Herbie Hancock, Chik Corea, George Benson, per no afegir una llarga llista de músics pop amb els que ha treballat.
Nascut a Philadelphia, ell i el seu germà, el trompetista Randy Brecker, es van introduir en el jazz gràcies al seu pare, pianista i gran col·leccionista de discos de jazz. Michael comença ha tocar el clarinet a l’edat dels 7 anys, després passa a tocar el saxo alt i més tard el tenor, trobant en aquest últim el seu veritable instrument. En la seva jovenesa s’omple de la música dels grans (Coltrane, Davis, Henderson...); amb 18 anys i, després d’estudiar un any a la Universitat d’Indiana, es trasllada a N.Y..
A finals dels 60 Michael destaca en el panorama musical per la seva emoció i càrrega interpretativa. Forma part de Dreams, una de les primeres bandes en fusionar una secció de vent amb les estructures de la música Rock. Dreams enregistra 2 discos per a Columbia Records, abans de que aquesta banda desaparegués en 1971.
En 1973, Michael es decanta pel jazz tradicional, després d’un any d’enregistraments amb Horace Silver i el seu quintet, i en 1974 amb Billy Cobham.
En 1975 Michael enregistra juntament amb el seu germà Randy, el seu primer àlbum com a The Brecker Brothers. The Brecker Brothers enregistraran discos en els següents 6 anys aconseguint 7 nominacions per als premis Grammy. Downbeat diu d’ell: ”és la parella que crea una influència més clara i destacada de la dècada dels 70’s”. En el 1977 els dos germans obren un club de jazz en el Down Manhattan anomenat Seventh Avenue South i que es converteix ràpidament en una cita obligada dels afeccionats al Jazz. Serà en aquest local on, informalment i en Jam Sessions, Michael Brecker crearà la seva pròpia banda amb la que enregistrarà 6 discos, 3 com a “Steps” i 3 com a “Steps Ahead”.
En 1979 s’uneix amb Chick Corea, Eddie Gomez i Steve Gadd per enregistrar, el ja clàssic, “Three Quartetes”. Michael continua enregistrant i actuant amb diferents formacions fins l’any 86, moment en que decideix començar una nova tasca com a solista. El seu debut discogràfic el fa amb Impulse Records, àlbum que és una declaració personal de jazz acústic, i en el que hi participen Path Metheny, Kenny Kirkland i Jack DeJohnette.
Aquest treball serà proclamat "Disc de l’any" per les revistes especialitzades Downbeat i Jazz Magazine, és nominat per a dos Grammys i és converteix en número 1 en les llistes durant 21 setmanes consecutives.
En el 88 guanya el Grammy a la "Millor interpretació instrumental" amb “Don’t try this at home”, el seu segon àlbum com a solista. Després del seu tercer àlbum s’embarca en el projecte de Paul Simon, “Rithm of the Saints”, amb qui passarà 15 mesos de gira mundial. El contacte que manté durant aquesta gira amb músics africans, fa que desperti en Michael el seu interès per la música africana. En 1992 i després de 10 anys sense projecte comú amb el seu germà, es tornen a unir tots dos realitzant una gira mundial i l’enregistrament d’un nou àlbum “Retourn of the Brecker Brothers", amb el que aconsegueixen tres nominacions pels Grammy. En el 94 tornen a l’estudi i enregistren “Out of the Loop”, disc que guanyarà dos Grammys i el premi a la "millor interpretació de Jazz contemporani".
Recentment Michael ha tocat amb McCoy Tyner i ha aparegut en discos recents de Tony Williams, Dave Brubeck i Herbie Hancock.
També ha treballat en un projecte en solitari, àlbum que acaba de publicar aquest mateix any en Impulse Records. "Two Blocks from the edge", que presentarà al Festival és el seu primer àlbum com a solista en 7 anys i té la col·laboració de McCoy Tyner, Pat Metheny Jack DeJohnette i Joey Calderazzo.
Brecker a actuat amb el seu propi Ensemble com a líder i també acompanyant a Charles Mingus, Jaco Pastorius, Pat Metheny, Herbie Hancock, Chik Corea, George Benson, per no afegir una llarga llista de músics pop amb els que ha treballat.
Nascut a Philadelphia, ell i el seu germà, el trompetista Randy Brecker, es van introduir en el jazz gràcies al seu pare, pianista i gran col·leccionista de discos de jazz. Michael comença ha tocar el clarinet a l’edat dels 7 anys, després passa a tocar el saxo alt i més tard el tenor, trobant en aquest últim el seu veritable instrument. En la seva jovenesa s’omple de la música dels grans (Coltrane, Davis, Henderson...); amb 18 anys i, després d’estudiar un any a la Universitat d’Indiana, es trasllada a N.Y..
A finals dels 60 Michael destaca en el panorama musical per la seva emoció i càrrega interpretativa. Forma part de Dreams, una de les primeres bandes en fusionar una secció de vent amb les estructures de la música Rock. Dreams enregistra 2 discos per a Columbia Records, abans de que aquesta banda desaparegués en 1971.
En 1973, Michael es decanta pel jazz tradicional, després d’un any d’enregistraments amb Horace Silver i el seu quintet, i en 1974 amb Billy Cobham.
En 1975 Michael enregistra juntament amb el seu germà Randy, el seu primer àlbum com a The Brecker Brothers. The Brecker Brothers enregistraran discos en els següents 6 anys aconseguint 7 nominacions per als premis Grammy. Downbeat diu d’ell: ”és la parella que crea una influència més clara i destacada de la dècada dels 70’s”. En el 1977 els dos germans obren un club de jazz en el Down Manhattan anomenat Seventh Avenue South i que es converteix ràpidament en una cita obligada dels afeccionats al Jazz. Serà en aquest local on, informalment i en Jam Sessions, Michael Brecker crearà la seva pròpia banda amb la que enregistrarà 6 discos, 3 com a “Steps” i 3 com a “Steps Ahead”.
En 1979 s’uneix amb Chick Corea, Eddie Gomez i Steve Gadd per enregistrar, el ja clàssic, “Three Quartetes”. Michael continua enregistrant i actuant amb diferents formacions fins l’any 86, moment en que decideix començar una nova tasca com a solista. El seu debut discogràfic el fa amb Impulse Records, àlbum que és una declaració personal de jazz acústic, i en el que hi participen Path Metheny, Kenny Kirkland i Jack DeJohnette.
Aquest treball serà proclamat "Disc de l’any" per les revistes especialitzades Downbeat i Jazz Magazine, és nominat per a dos Grammys i és converteix en número 1 en les llistes durant 21 setmanes consecutives.
En el 88 guanya el Grammy a la "Millor interpretació instrumental" amb “Don’t try this at home”, el seu segon àlbum com a solista. Després del seu tercer àlbum s’embarca en el projecte de Paul Simon, “Rithm of the Saints”, amb qui passarà 15 mesos de gira mundial. El contacte que manté durant aquesta gira amb músics africans, fa que desperti en Michael el seu interès per la música africana. En 1992 i després de 10 anys sense projecte comú amb el seu germà, es tornen a unir tots dos realitzant una gira mundial i l’enregistrament d’un nou àlbum “Retourn of the Brecker Brothers", amb el que aconsegueixen tres nominacions pels Grammy. En el 94 tornen a l’estudi i enregistren “Out of the Loop”, disc que guanyarà dos Grammys i el premi a la "millor interpretació de Jazz contemporani".
Recentment Michael ha tocat amb McCoy Tyner i ha aparegut en discos recents de Tony Williams, Dave Brubeck i Herbie Hancock.
També ha treballat en un projecte en solitari, àlbum que acaba de publicar aquest mateix any en Impulse Records. "Two Blocks from the edge", que presentarà al Festival és el seu primer àlbum com a solista en 7 anys i té la col·laboració de McCoy Tyner, Pat Metheny Jack DeJohnette i Joey Calderazzo.
Febrer'99
Imatges
Image
