NHØP, Dinamarca 1946. Després d'un començament musical tocant el piano, Niels-Henning debuta amb el contrabaix a finals dels anys 50, en una orquestra d'aficionats. Gràcies al seu domini de l'instrument, no trigarà en ser sol·licitat per acompanyar nombrosos jazzmen durant els anys 1964-65 (Bud Powell, Roland Kirk, Sonny Rollins, Bill Evans, John Lewis, Dexter Gordon i Johnny Griffin).
Juntament amb Tete Montoliu i Alex Riel formarà la secció rítmica habitual del club ‘Monmartre Jazzhuss’, de Copenhague. Més endavant, Kenny Drew substitueix Montoliu. A mitjans dels anys 70 entra en el trio d'Oscar Peterson i realitza a partir de llavors innombrables enregistraments i actuacions amb la majoria de músics importants del moment.
Que NHØP sigui contractat als 17 anys per substituir el contrabaixista de la Count Basie Orchestra, ja ens ho diu tot: contrabaixista d'una tècnica perfecta, no ha estat mai un gran innovador de l'instrument, però és un músic que tot ho fa a la perfecció. Per un solista, tenir-lo al darrera és com tenir una assegurança de vida.
Ha treballat amb infinitat de mestres del Jazz, incloent-hi Sonny Rollins o fins i tot va fer una gira per Europa amb el trio de Bill Evans, el 1965.
A partir del 1969, edita i fa gires amb Oscar Peterson, participant en varis projectes dirigits per empresaris com Norman Granz, i formant un trio estable amb Alvin Quenn i amb el pianista Kenny Drew.
Els seus enregistraments per a la Verve Records, inclouen des de Phil Woods a Johnny Griffin o amb Paul Bley, Teddy Wilson, Philip Catherine, Joe Pass, Archie Shepp, Jackie McLean, Tete Montoliu, Stan Getz, Milt Jackson i Ella Fitzgerald. Nombroses revistes especialitzades l’han comparat sovint amb els americans Carter, LeFaro, Swallow o Peacock.
Músic molt guardonat, ha rebut nombrosos premis com el de la Down Beat Magazine als anys 74 i 75 com a ‘Millor Baixista Europeu’ o el premi al ‘Millor contrabaixista del Món’ el 1977 atorgat per la revista Melody Maker, seguint la voluntat dels lectors.
A partir de 1999, treballa de forma estable junt a Mulgrew Miller i Alvin Queen, formant un dels més compactes trios de l’escena actual.
Març 2004
