Les comparacions amb les grans vocalistes del Jazz són molt freqüents, doncs l’estil íntim de Stacey ens porta a fer una revisió del gran llibret de cançons nord-americanes. Disposa d’un ampli repertori d’estàndards, influenciats per Mildred Bailey o Ella Fitzgerald, que interpreta amb gran seguretat i un só molt particular i completament actual. Segons ella mateixa comenta, 'Les històries que explico a les meves cançons són alhora romàntiques i eternes. Sincerament no puc dir amb quina afluència la gent jove s’acosta a mi després dels concerts, els que no havien estat mai exposats a aquests tipus de cançons, sempre em pregunten amb molta tendresa, Aquestes cançons les has escrit tu? Això és molt bonic de sentir, perquè significa que el repertori podria haver estat escrit avui dia, encara que es tractin de cançons dels 50 i 60, sonen actuals i fresques... l’amor mai passa de moda'.
Stacey Kent va créixer a Nova York. Cantar era el seu passatemps preferit, però va decidir estudiar la carrera de literatura comparada. Es va traslladar a Londres per estudiar un master i allà es va enamorar! Parlem de Jim Tomlinson, un saxofonista acabat de graduar en filosofia per l'Oxford University que actualment forma part del seu quintet. Stacey va fer les proves per accedir a un postgrau a la Guildhall School of Music, on ràpidament van descobrir el seu talent. Compagina estudis amb concerts a l'Hotel Ritz de Londres amb la Big Band resident. Va ser però al capdavant d’una altra big band, que va obtenir el reconeixement, ajudada també per la seva participació el film Richard III d'Ian McKellen.
A la tardor de 1996, Stacey va firmar un contracte amb Candid Records, segell amb el que va enregistrar el seu debut discogràfic 'Close Your Eyes'. Jazzwise Magazine el va considerar l’àlbum del mes, i la constant emissió dels temes per ràdio i televisió, van fer d'ell un dels àlbums de Jazz més venuts del 1997. El segon treball amb Candid, 'The Tender Trap' (1998) va ser aclamat mundialment. La revista musical més venuda a la Gran Bretanya, MOJO, el va considerar àlbum del mes. El seu tercer àlbum, 'Let Yourself Go', un tribut al seu ídol Fred Astaire, l’ha catapultat definitivament, contant molts més fans i seguidors tant a Estats Units com a Europa. 'Dreamsville' és el títol del seu darrer treball discogràfic, presentació que està creant molta expectació.
Les seves constants gires per Estats Units inclouen cites al Birdland o al Blue Note, així com aparicions televisives. La venda d’àlbums on-line de Stacey ha arribat a eclipsar a dives del Pop i Jazz com Cher o Diana Krall.
La premsa l'ha recolzat enèrgicament: 'Stacey Kent és una revelació. Ningú canta avui dia a nivell comparable. Te l’estil de les grans del Jazz, com Billie Holiday i Ella Fitzgerald, i canta les cançons com Nat King Cole, clar, net i amb un frasseig perfecte' Jay Livingston - Three-time Oscar winning songwriter. 'Stacey alhora única i fenomenal' Jazz Journal; 'És simplement una de les més fines vocalistes que ha aparegut en les ultimes quatre dècades. La intensitat, subtilesa, l'ombra emocional i el seu irreprimible swing, que imprimeix a cada cançó, la converteix en alguna cosa especial'. The Guardian; 'Una vocalista profundament talentosa' New York Times.
Febrer 2002
