Després de passar per varies bandes regionals, al 74 s’afegeix a la formació Rubicon, una banda de San Francisco que va fer gires per Canadà, Colorado i Las Vegas. Al 75, s’uneix a la banda de rock-heavy, Dakota. A partir del 76, es dedica a ser un músic d’estudi freelance i a l’escenari amb multitud de músics.
Després de la mort del seu pare al 1979, Tino torna a Chicago on es troba immers en el món del Blues, actuant a les Jam Sessions als Clubs amb bandes locals. Durant aquesta època va poder actuar al costat de Sugar Blue, Big Time Sarah, Jimmy Johnson, Catherine Davis o Luther Allison.
Al 81 forma la seva pròpia banda, The Tino Gonzales Band, amb Jimmy Luther’s a la bateria i Nick Charles al baix. Un any més tard surt de gira amb Dan Fogelberg, com a Frankie & the Aliens, i al 83 es trasllada a Tucson on va conèixer a Willie Nelson i a Kriss Kristofferson. Al 84, fa concerts amb la banda del harmonicista Charlie Musselwhite a San Francisco i al Pacific Nord, al mateix temps que encara toca amb la seva banda a Seattle.
Durant el següent any, serà soci del The Owl Café a Seattle, convertint el Club en un dels referents de Blues de la Ciutat. Ell continua tocant amb la seva banda i comença una gira com a membre de la Robert Cray Band, entre el 85 i el 86. Durant el 86 i 87, fa varies gires per Europa amb bandes com The Phoenix Horns o Harvey Brooks. Al 89 es tanca a l’estudi i enregistra amb Warren Haynes, Mino Senlua, Bernard Purdie i Gordon Edwards.
Des del 89 fins avui, Tino ha girat de costa a costa dels Estats Units, i s’instal·la definitivament a Nova York, on es propietari d’un restaurant temàtic de Blues, el Nacho Mama’s.
A Terrassa ens presenta el seu darrer treball discogràfic 'Modern day hobo', editat aquest mateix any per la companyia Dixiefrog Records.
Febrer 2001
