El 1975 Ellis va tornar a Atlanta i va començar la seva carrera professional. Ràpidament va tocar amb The Alley Cats, Preston Hubbard, qui més tard es va incorporar als Fabulous Thunderbirds. El 1981 va formar el grup The Heartfixers, banda que ràpidament es va convertir en la més coneguda de la regió, després d’un debut discogràfic sota el mateix nom, amb Southland Records. Els Heartfixers van signar un contracte amb Landslide Records i van editar l’aclamat ‘Live at the Moonshadow’. ‘Tinsley Ellis és un legítim heroi de la guitarra’, va afirmar The Washington Post. Va ser llavors quan la imatge pública d’Ellis va començar a créixer sense parar. Quan Nelson va deixar els The Heartfixers el 1983, Ellis va assumir el rol de vocalìsta i van editar dos nous àlbums amb Landslide: ‘Cool on it and Tore Up’ amb Nappy Brown, treball que la revista especialitzada Living Blues va qualificar com ‘un dels millors discs de la dècada’.
El 1988, Ellis va debutar com a solista per a Aligator Records amb ‘Georgia Blue’, i les critiques favorables, el van ajudar a trepitjar els millors festivals i clubs de costa a costa dels Estats Units. A partir d’aquest moment, Ellis va començar a fer extenses gires de més de 200 dates cadascuna. Un període molt intens en el que va composar varis àlbums i també l’èxit comercial de l’àlbum ‘Trouble Time’ considerat a les llistes ’Highwayman’ de Rock. L’èxit amb Aligator però va arribar el 1996 amb el treball ‘Storm Warning’, produït per Eddy Offord i amb Chuck Leavell i Dereck Trucks com a músics acompanyants. L’àlbum conté els més característics sons d’Ellis, així com un compendi de clàssics com ‘Cut you Loose’ o ‘Early in The Morning’. La revista Rolling Stone, ha comentat sobre Ellis: ‘Ellis és com un foc artificial competint amb Jeff Beck o Eric Clapton’. I va publicar sobre ‘Storm Warning’, ‘Un dels millors àlbums de Blues dels noranta. Una increïble successió de ‘solos’ un darrera d’un altre’.
Per un dels seus últims treballs amb Alligator, ‘Fire it Up’, Ellis va triar al llegendari productor Tom Dowd. La col·laboració va donar un bon resultat, doncs el só d’Ellis s’enriquí considerablement amb la combinació del só britànic i americà, amb unes excitants versions de Kenny Rogers o Fletwood Mac. Per aquesta ocasió va comptar amb la col·laboració del baixista Duck Dunn. La revista local el va considerar el millor artista de Blues d’Atlanta, i el comparava amb l’altra gran llegenda local Blind Willie McTell.
En el seu àlbum ‘KINGPIN’, Ellis torna a les arrels. L’àlbum conté, a banda dels seus temes propis, una versió Funky d’Albert King i un memorable reconeixement a B.B. King amb la versió del seu tema ‘Days of Old’.
Altres dimensions de la carrera interpretativa d’Ellis es succeeixen ràpidament, l’exemple més clar és la revisió del tema ‘I’ve got to use my imagination’ de Gladis Klnight and the Pips. Amb la poderosa ‘I’ll be loving you’, demostra la seva habilitat de mesclar la tendresa vocal amb la força de la guitarra, aquest tema és considerat per a molts la seva millor interpretació.
Recentment Ellis ha signat amb Classical and Blues, una subdelegació del gegant Telarc Records, fet que significa l’inici d’un nou capítol del llarg llibre del Blues començat fa molts anys al sud de Florida.
El seu darrer treball discogràfic 'Hell or high water' (Telarc 2002), produït per Eddy Offord, ens el presenta a la Nova Jazz Cava dins del 21è Festival de Jazz Terrassa.
En paraules del propi Ellis: ‘Mai pararé d’aprendre noves coses del Blues i la seva interpretació. La música en sí sembla molt simple, però quan la toques i l’escoltes, et venen al cap molts estils i formes. Això fa que sempre estigui despert i disposat a canviar el meu camí interpretatiu’.
Febrer 2002
