Toots Thielemans

L’harmonicista belga Toots Thielemans és sens dubte un dels grans músics de jazz encara en actiu. En la seva infància, els seus pares regentaven un hostal en el cor de Brussel•les, al barri de Marollen, i amb només cinc anys ja sabia interpretar a l’acordió la melodia de la Internacional Comunista, recitada habitualment a l’hostal pels obrers que el freqüentaven. Toots Thielemans comença la seva carrera molt influenciat per Django Reinhardt i Charlie Parker. No en va, els seus inicis als Estats Units, on arriba el 1947 amb l’ajuda d’un familiar, es produeixen com a membre de la banda Charlie Parker’s Allstars a Filadèlfia, per passar llavors a acompanyar Dinah Washington i més tard a formar part del quintet de George Shearing en substitució de Dick García.
Amb el pianista cec va estar sis anys, i allà va tenir la oportunitat de tocar amb Howard McGhee i Lennie Tristano. A la seva tornada a Brussel•les va tocar amb el grup Le Jazz Hot. El seu debut internacional ve marcat per la seva integració a la banda de Benny Goodman per a la gira europea de 1950. La principal aportació de Toots Thielemans a la història del jazz ha estat la progressiva introducció de l’harmònica en l’àmbit del jazz, i la seva principal característica la polivalència. Amb la seva harmònica, a la que ha dotat d’una imaginació melòdica excepcional, ha estat solista en músiques de pel•lícules de la ma de Quincy Jones, amb qui va obtenir un extraordinari èxit en el Festival de Jazz de Monterrey l’any 1972. L’any 1975 va gravar amb el combo de Milt Jackson en el Festival de Jazz de Montreux, i el 1980 amb el grup que llavors dirigia el trompetista Dizzy Gillespie. Ha acompanyat en concert i gravat amb artistes com Ells Fitzgerald, Bill Evans o Pat Matheny. D’entre tots els premis que li han concedit al llarg de la seva carrera, a ell li agrada destacar el que li van atorgar els lectors de la prestigiosa revista especialitzada en jazz Down Beat.
L’extensió de la carrera de Thielemans en el temps i el seu talent prolífic han configurat una trajectòria discogràfica colossal. Els seus darrers treballs son: Chez Toots (1998 Private Music); The Lives Takes (Quetzal 1999), The Very Best of Toots Thielemans (Universal 2000) i Toots Thielemans & Kenny Werner (Universal 2001). En tots ells es mostra l’instrumentista brillant a través de la revisió una vegada més dels seus clàssics més estimats, de George Gershwin a Michel Legrand, de Bill Evans a Antonio Carlos Jobim.

FEBRER 2008