Bio
Vincent Herring (Hopkinsville, Nova York, 1964)
Als 16 anys va entrar a la universitat de Califòrnia amb una beca musical. De ben jove va fer una gira per Europa i pels Estats Units amb Lionel Hampton. Molt influït també per Cannonball Adderley, va tocar en la banda del seu germà Nat. Aquests dos moments, en l’inici de la seva carrera com a professional, van ser decisius.
Vincent ha treballat amb Art Blakey and The Jazz Messengers, The Horace Silver Quintet, Jack DeJohnette’s Special Edition, Larry Coryell, Cedar Walton, Freddie Hubbard, Dizzy Gillespie, The Mingus Big Band, Nancy Wilson, The Roy Hargrove Big Band, Arthur Taylor, Dr. Billy Taylor, Carla Bley i Phil Woods Sax Machine. Ha aparegut com a solista convidat especial a concerts de Wynton Marsalis al Lincoln Center. Vincent també ha tocat en qualitat de convidat especial amb la John Faddis & The Carnegie Hall Big Band.
Amb tot aquest bagatge Vincent ha desenvolupant el seu propi estil i la seva pròpia veu. Exposat a diverses influències musicals, allò que realment l’apassiona és l’art de la improvisació. Ha desenvolupat una veu virtuosa vigorosa e intensa, qualificada com a post-boppper, però menys dirigida al blues i més lírica.
Ha portat bandes al Japó i a Europa, en diverses ocasions i ha aparegut a la majoria dels grans festivals del mon del Jazz. També fa classes magistrals, i clínics als Estats Units i Europa.
Vincent ha enregistrat 13 discos com a líder, i uns 170 com acompanyant. Dels seus àlbums com a líder cal esmentar 'Early On:Evidence / Dawnbird' (32 jazz, 1991); 'Don’t Let it Go' (Music Masters, 1994) i 'Sterling Place All-Stars' (Metropolitan, 1999), entre altres treballs.
Als 16 anys va entrar a la universitat de Califòrnia amb una beca musical. De ben jove va fer una gira per Europa i pels Estats Units amb Lionel Hampton. Molt influït també per Cannonball Adderley, va tocar en la banda del seu germà Nat. Aquests dos moments, en l’inici de la seva carrera com a professional, van ser decisius.
Vincent ha treballat amb Art Blakey and The Jazz Messengers, The Horace Silver Quintet, Jack DeJohnette’s Special Edition, Larry Coryell, Cedar Walton, Freddie Hubbard, Dizzy Gillespie, The Mingus Big Band, Nancy Wilson, The Roy Hargrove Big Band, Arthur Taylor, Dr. Billy Taylor, Carla Bley i Phil Woods Sax Machine. Ha aparegut com a solista convidat especial a concerts de Wynton Marsalis al Lincoln Center. Vincent també ha tocat en qualitat de convidat especial amb la John Faddis & The Carnegie Hall Big Band.
Amb tot aquest bagatge Vincent ha desenvolupant el seu propi estil i la seva pròpia veu. Exposat a diverses influències musicals, allò que realment l’apassiona és l’art de la improvisació. Ha desenvolupat una veu virtuosa vigorosa e intensa, qualificada com a post-boppper, però menys dirigida al blues i més lírica.
Ha portat bandes al Japó i a Europa, en diverses ocasions i ha aparegut a la majoria dels grans festivals del mon del Jazz. També fa classes magistrals, i clínics als Estats Units i Europa.
Vincent ha enregistrat 13 discos com a líder, i uns 170 com acompanyant. Dels seus àlbums com a líder cal esmentar 'Early On:Evidence / Dawnbird' (32 jazz, 1991); 'Don’t Let it Go' (Music Masters, 1994) i 'Sterling Place All-Stars' (Metropolitan, 1999), entre altres treballs.
Febrer 2005