Yusef Lateef

Yusef Lateef (Chatanooga, 1920) és un dels saxofonistes tenors més importants del jazz de l’anomenada escola de Detroit. La seva capacitat com a instrumentista és coneguda en els àmbits musicals dels Estats Units i d’això en dona fe la seva qualitat amb la flauta, l’oboè i el fagot, instruments rars i heterodoxes en el jazz.
Yusef Lateef adopta aquest nom quan es convertí a d’islam (el seu nom de naixement és William Evans) i intenta, no sempre amb èxit, ser un pioner en la temptativa d’agermanar el jazz amb altres cultures musicals.
Els seus inicis daten del 1946, amb l’orquestra del vocalista Lucky Millinder. La dècada dels cinquanta –la seva època daurada- la passa amb Hot Lips Page, el trompetista Roy Eldridge i la Big Band de Dizzy Gillespie. A principis dels anys cinquanta ingressa a la Wayne State University per aprofundir els seus estudis.
Comença la seva carrera en solitari al 1957. a partir de llavors treballa fonamentalment amb els segells Savoy, Prestige i Riverside. S’acosta a les fonts del jazz modern i treballa amb el mestre del contrabaix Charles Mingus, amb el trompetista Donald Byrd, i amb el sextet de Cannonball Adderley. Publica amb Impulse! del 1963 al 1966, i després fitxa per Atlantic, amb els quals al 1968 enregistra un dels seus millors discs dels últims temps, ‘The Blue Yusef Lateef’.
Des de llavors ha col•laborat amb els músics més destacats del jazz modern, com els saxofonistes Archie Shepp i Von Freeman.

Desembre 2006