David S. Ware

Nascut el 1949 a Nova Jersey, David S. Ware segueix gaudint de l'aclamació de la crítica sorgida als 70 per les seves col.laboracions amb Andrew Cyrille i Cecil Taylor. El col.lectiu de crítics novaiorquesos va coronar-lo com a 'Rei del Free Jazz' a partir dels treballs de mitjans dels 90 amb el seu enèrgic quartet. El grup de Ware s’ha erigit amb unanimitat amb el títol de 'supergrup d’avantguarda de la dècada dels 90'. Indubtablement gran part d’aquest èxit és degut al carismàtic líder, un artista realment esplèndid. La seva tècnica amb el saxo és total, contràriament que molts altres instrumentistes de 'free'; Ware no basa l’estil en cap limitació tècnica o malentès teòric, el seu coneixement de l’harmonia funcional va molt més enllà de la de qualsevol altre saxofonista d'avantguarda. Veritable hereu de Coltrane, amb qui se l'ha comparat juntament amb Albert Tyler. De fet el procediment de Ware és la clàssica: modal/free, rubato, improvisació col.lectiva, high-energy, sembla que procedeix directament del Coltrane de 'Meditations'. El só tenor de Ware és immens, centrat i molt matisat, anant d’un extrem a l’altre de l’arc. Toca amb gran facilitat, amplia imaginació i infinita habilitat. Indubtablement es tracta d’un gran líder pel conjunt de companys d’entre els que destaquen especialment Parker i la seva energia percutiva al baix, i Shipp, el pianista més aclamat del nou jazz de la última dècada.
David S. Ware va tocar els saxos alt, tenor i baríton quan era adolescent. A finals dels 60 va ser alumne de la Berklee School of Music a Boston. D’aquells anys daten les seves primeres trobades amb Sonny Rollins, qui recentment va destacar a Ware com el seu digne successor. Encara a Boston, David va fundar el grup Apogee ubicat a la ciutat fins el 1973, any que la banda es trasllada a Nova York. El 1974 forma part d’un nombrós conjunt amb Cecil Taylor al Carnegie Hall. A mitjans dels 70 va estar al grup d’Andrew Cyrille, amb un trio amb Ralph Malik i de gira amb Taylor. Al 1977 va tocar al grup 'bop' del pianista Barry Harris, amb el que va enregistrar un àlbum aquest mateix any. Ja als 80, continua la seva associació amb Cyrille, apareixent a 'Metamusicians’ Stomp', el seu aclamat projecte pel segell Black Saint.

Com a líder, la carrera d’estudi de Ware va començar formalment amb un parell de discs pel segell Silkheart: 'Passage to Music' el 1988 i 'Great Bliss', Vol. 1 el 1990. A principis dels 90 va començar a enregistrar amb la companyia japonesa DIW, amb qui edita 'Flight of I', distribuït per Columbia Records. A les darreries dels 90 ha enregistrat amb el seu quartet per la DIW i per varis segells independents. El 1998 signa per Sony–Columbia i edita 'Go See the Word', consagració definitiva en el món del Jazz. L'any 2000 publica el seu segon treball amb aquesta multinacional, 'Surrendered', on introdueix matisos melòdics a l’atac sònic dels discs precedents. Un disc que ha estat novament rebut amb els braços oberts per tota la crítica.

Amb la corona de 'Rei del Free' actualment ben assentada al seu cap, David S. Ware insisteix en desmarcar-se de qualsevol etiqueta, inclosa la de Jazz i obviament la de 'free'. 'La meva música és simplement música de David S Ware', afirma i sosté, 'La veritable gran música hauria de treballar amb la transcendència... Es tracta d'un tribut a l’esperit, quan pots seure i deixar que la música et transporti a una altra banda, sovint amb qui potser no estàs familiaritzat, envers a l'U. Al meu cap, aquest és el veritable propòsit de la música'.

David S. Ware retorna als escenaris l’estiu del 2000 en gira per Estats Units amb Sonic Youth, i el 2001 finalment s'apropava a Europa.

Febrer 2002