Retorna als Estats Units i forma un sextet de trajectòria irregular. El 1952 enregistra "The James Moody Story" amb Babs Gonzales. Més mala sort quan la seva cèlebre formació al costat de Babs Gonzales s'ha de dissoldre ja que queden destruïdes totes les pertinences del grup (instruments, partitures, vestuari...) degut a un incendi en el Blue Note de Filadèlfia el 1957. Un any més tard, després de passar nou mesos a l'hospital fent una cura de repòs, enregistra "Last Train From Overbrook".
Així i tot, del saxo de Moody hi surt un jazz ple de swing que denota felicitat. Aquest músic de notables qualitats a acompanyat innombrables estrelles en diferents locals de Las Vegas, i ha gaudit de grans moments al costat de Dizzy Gillespie o Dexter Gordon, amb qui ha demostrat la seva potència musical.
Amb un swing generós, afavorit per un fraseig fluid i fidel al bebop i amb una sonoritat apagadissa i dolça a la vegada, és com Moody ens mostra el seu talent amb tota plenitud.
El seu saxo es mostra còmode en els tempos més aviat ràpids. Els seus solos acostumen a ser lacònics però amb una intensitat aclaparadora. En les seves improvisacions no s'allunya mai gaire del tema principal, recordant-lo sempre amb petites cites o frases.
Discografia:
"Tropicana" (1948); "Prince Albert" (M.Roach, 1949); "Indiana" (1949); "Moody's Mood For Love" (1959); "Moody Flooty" (1961); "Dizzy Atmophere" (1963); "Swing Low Sweet Cadillac" (1967); "And The Brass Figures" (1972); "Cherokee" (Manhattan Transfer, 1986).
