Bio
Martirio no és una cantaora o, al menys, no és una flamenca al ús. El que si que fa és incorporar elements flamencs a la seva música. En el que més ha destacat sens dubte és en la seva imatge vanguardista -peineta, mantilla i ulleres de sol- i en la renovació que ha portat a les sevillanes i la copla, que ha reinterpretat en clau de rap, rock, swing, tango, guaracha i, sobre tot, de jazz.
Ha treballat amb moltíssims artistes (Kiko Veneno, Raimundo Amador, Compay Segundo...), però, potser, la col.laboració més fructífera ha estat la de Chano Domínguez, amb el que va fondre la copla i el jazz a 'Coplas de Madrugá' (1997) i després, a 'Acoplados (2004)'. També ha col.laborat amb altres "jazzmen": Jerry González o Jesús Lavilla. A més, Martirio treballa amb el seu fill, Raúl Rodríguez: guitarrista, compositor i productor.
"Martirio és un personatge especial que he creat amb l’ajuda de molta gent (...), que em permet treure aquest altre jo capaç de fer coses més fortes que la simple Maribel Quiñones".
Ha treballat amb moltíssims artistes (Kiko Veneno, Raimundo Amador, Compay Segundo...), però, potser, la col.laboració més fructífera ha estat la de Chano Domínguez, amb el que va fondre la copla i el jazz a 'Coplas de Madrugá' (1997) i després, a 'Acoplados (2004)'. També ha col.laborat amb altres "jazzmen": Jerry González o Jesús Lavilla. A més, Martirio treballa amb el seu fill, Raúl Rodríguez: guitarrista, compositor i productor.
"Martirio és un personatge especial que he creat amb l’ajuda de molta gent (...), que em permet treure aquest altre jo capaç de fer coses més fortes que la simple Maribel Quiñones".
Desembre 2005
Imatges
Imagen
