El violinista francès Didier Lockwood és un prestigiós solista de jazz i compositor. Tot i provenir d’una educació musical inicialment clàssica, als 16 anys passa a estudiar a l’Escola Normal de Música de París on descobreix altres músiques i s’introdueix en el camp de la improvisació lliure. Després d’haver escoltat al virtuós Jean-Luc Ponty es decanta pel violí amplificat i el 1974 s’integra fins l’any 1978 al grup de jazz-rock Magma, acció que li reporta la pèrdua de plaça en el Conservatori Superior de Música i Dansa de París.
Posteriorment tocarà amb la banda de fusió de Christian Vander i Jannick Top. Als 21 anys és descobert per Séphane Grappelli i es submergeix en el món del jazz, influenciat també per la dedicació al jazz del seu germà amb el que també tocarà. A través de nombrosos concerts en diferents festivals de jazz com el Festival de Montreux on actua el 1975 i 1978, Castellet 1976, Antibes o Donaueschingen 1978), comença a donar-se a conèixer internacionalment tan per les seves aparicions dins del grup de jazz-fock Sruya com per les seves col·laboracions individuals, per exemple amb el mateix Stéphane Grappelli.
El 1979, el mateix any que publica el seu primer disc com a líder (New World), fa un concert amb Wolfgang Dauner en memoria de Zbigniew Seifert, que l’influirà notablement. A la dècada de 1980 es prodiga més als festivals de jazz internacionals com el Jazz Yatra de Bombay o el Festival de Jazz de Newport. El 1985 es trasllada a Nova York on resideix varis anys i treball amb multitud de músics de prestigi com Miles Davis, Herbie Hancock, Billy Cobham, Dave Brubeck, Michel Petrucciani o Mike Stern, entre altres. El 1989 s’uneix a París amb el bateria espanyol Ángel Celada amb el que col·laborarà força anys. Després d’haver format part en més de 3.000 concerts i en més d’una trentena d’àlbums propis, els darrers anys està més dedicat a la composició. Per exemple, el concert Les Mouettes per a violí, l’òpera de jazz Diario d’un usager de l’Espace II, un concert per a violí de Maxim Vengerov, l’òpera Llibertat i diferents concerts més per a violí i inclús per a piano.
