D’origen georgià, s’inicia en el món del jazz gràcies al seu germà Sandrik, que tocava el piano i la guitarra. El 1958 tots dos formaran la seva primera orquestra: els Irakli New Orleans Ambassadors, amb la que aconsegueixen nombrosos reconeixements, entre d'altres, el premi 'Millor Solista' (Antibes, 1960). El 1965 enregistra el seu primer disc i tocarà la primera part dels concert que Louis Armstrong realitza al Palais des Sports de París.
El 1970 és escollit per Jean-Christophe Averty per interpretar el 'paper' de Nick a 'La Roca', un serial televisiu que estava dedicat a l’Original Dixieland Jazz Band.
El 1972 rep el premi 'Sidney Bechet' que concedeix l’Acadèmia de Jazz Francesa. És a partir d’aquest moment que li plouen les contractacions per realitzar gires, tant per França com per Europa. Durant els anys 70 anirà combinant els concerts amb diferents bandes de música, la seva pròpia (Irakli Jazz Band), l’orquestra de Marc Laferrière, i a partir de 1978 amb Les Petits Français de Moustache.
Una altra faceta importantíssima d’Irakli és la gran quantitat de documentació que ha aconseguit reunir sobre Louis Armstrong. És president d’una associació dedicada a l’estudi i recerca sobre el trompetista americà i va aconseguir que l’Ajuntament de París creés una plaça amb el nom de Louis Armstrong en el Treizième Arrondissement. La plaça està situada just a uns metres de l’estudi on 'Satchmo' va enregistrar per Brunswick 'Saint Louis Blues, Super Tiger Rag', 'On The Sunny Side Of The Street' (7/11/1934).
En els seus concerts Irakli exprimeix un vigor i autoritat excepcionals. El seu model i mestre està sempre present en les seves interpretacions, això no vol dir que copiï o reprodueixi la música d'Armstrong, ben al contrari la interpretació que Irakli fa d'Armstrong és d’un músic que sap i entén a la perfecció el concepte musical del seu mestre. Fins i tot alguns crítics s’atreveixen a dir que algunes de les interpretacions d’Irakli no estarien a l’abast del gran Armstrong.
Febrer 2002
