John Abercrombie

Nascut el 1944 a Port Chester, Nova York, John Abercrombie cresqué a Greenwich, Connecticut, on començà a tocar la guitarra als catorze anys. Posteriorment estudià a la Berklee College of Music de Boston. En el mateix període va conèixer els Brecker Brothers, que en aquell moment estaven formant el grup Dreams, amb qui enregistrà l’àlbum de debut de la banda.
El 1969, després de la seva graduació a Berklee, marxà a Nova York, i en alguns anys es convertí en un dels músics de sessió més sol.licitats. Gravà amb Gil Evans, Gato Barbieri i Barry Miles, entre molts altres artistes, i també començà a tocar regularment amb el grup de Chico Hamilton.
Fóu com a guitarrista de la banda de Billy Cobham quan Abercrombie atragué l’atenció d’un públic més ampli. Participà en els àlbums ‘Crosswinds’, ‘Total Eclipse’ i ‘Shabazz’.
Un temps després, al Montreux Festival, Abercrombie coincideix amb Manfred Eicher, qui el convidà a enregistrar un àlbum per ECM, el resultat fóu ‘Timeless’, en el que també tocaven Jan Hammer i Jack DeJohnette. Aquest àlbum rebé excel.lents crítiques de tota la premsa. ‘Gateway’, gravat el novembre de 1975, significà la primera col.laboració d’Abercrombie en un trio amb DeJohnette i el baixista Dave Holland. Aquest disc fou reeditat el juny de 1978. El 1979, formà el seu propi quartet amb el pianista Richie Beirach, el baixista George Mraz i el bateria Peter Donald. El grup gravà tres àlbums: ‘Arcade’, ‘Abercrombie Quartet’ i ‘M’. Abercrombie ha enregistrat amb molts altres artistes d’ECM, entre ells amb el bateria Jack DeJohnette i amb el guitarrista Ralph Towner, el cd ‘Sargasso Sea’ fóu gravat el 1976 i ‘Five Years Later’, el 1982.
El trio format per Abercrombie, Mark Johnson i Peter Erskine es pot escoltar en els àlbums ‘Current Events’, ‘Getting There’ i ‘John Abercrombie/Marc Johnson/Peter Erskine’. A ‘Current Events’, que aparegué el 1988, John utilitza per primera vegada en un àlbum guitarra amb sintetizador. ‘John Abercrombie/Marc Johnson/Peter Erskine’, que sortí el 1989, fou gravat en directe a Boston l’abril de 1988 i documenta aquest trio innovador en concert.
El 1990 gravà ‘Animato’ amb el compositor i sintetitzador Vince Mendoza i el bateria John Christenesen.
L’afinitat de John pels estàndards de jazz complementa el seu paper com a professor. Mentre donava una conferència a Harvard, fent un repàs a la història de la guitarra en el jazz, comentà: ‘quan estic tocant temes com Autumn Leaves o Stella By Starlight, per molt que els hagi tocat durant anys, segueixo gaudint. I com que els conec tant bé, em sento molt lliure amb ells. (...) Per mi això és free jazz’. Jonh Abercrombie posseeix una veu única com a guitarrista de jazz combinant la tecnologia amb la tradició representada pels estàndards. En una entrevista de 1988 a ‘Jazziz’, deia:
‘Portar la tradició de la guitarra en el jazz des de Charlie Christian i Django Reinhardt fins a l’actualitat és un aspecte molt important de la meva música... M’agrada que la gent em percebi com algú que té una connexió directe amb la història de la guitarra en el jazz, a la vegada que amplia algunes fronteres musicals que no sempre involucren la guitarra.’
Des de que el 1992 gravà While We´re Young amb l’organista Dan Wall i el bateria Adam Nussbaum, John seguí treballant amb aquest trio i enregistrà Speak of the Devil el 1993, i Tactics el 1997. A Open Land (1999), al trio si suma el violinista Mark Feldman, el trompetista Kenny Wheeler i Joe Lovano al saxo tenor.
El John Abercrombie Quartet amb Mark Feldman, Marc Johnson i Joey Baron ha arribat a ser probablement el grup més consistentment apassionant i creatiu que el guitarrista ha dirigit en les tres últimes dècades amb ECM. L’origen d’aquest quartet es remunta precisament al moment en què Abercrombie va escoltar per primera vegada el violinista Mark Feldman. Open Land incorporava a Feldman en la òrbita de l’òrgan trio d’Abercrombie, i obria la possibilitat de negociar formes musicals més obertes, més lliurement desenvolupades fora de les composicions, d’aquí a les incorporacions de Marc Johnson i Joey Baron, músics amb qui Abercrombie ja havia treballat, i ambdós improvisadors molt dotats. El primer àlbum del quartet fou Cat´n´Mouse (ECM, 2002) amb un caràcter quasi camerístic, amb tres instruments de corda entrellaçant-se contínuament i d’esplèndida veu del violí de Mark Feldman. Les composicions d’Abercrombie serveixen de vehicle per a la improvisació del guitarrista i sobre tot del violinista, verdader protagonista de l’àlbum. Probablement sigui aquesta una de les millors obres d’Abercrombie, guitarrista molt personal, tot i que possiblement no tan popular com alguns dels seus col.legues. Segons diu John Abercrombie aquest quartet 'és una banda perfecta, la meva banda preferida, per a tocar música improvisada. És una banda molt ràpida. Joey Baron és un dels músics més ràpids que he conegut, és capaç de fer qualsevol cosa'. És una banda interessada en l’articulació i l’expressió d’una musicalitat que no radica en les considerables dots com a improvisadors de jazz dels seus integrants, sinó en l’absoluta elegància d’una banda que desdibuixa les tradicions sota la rúbrica de la improvisació i fa del grup no només una banda molt competent sinó fins i tot brillant. Les composicions d’Abercrombie per aquest grup són les més atrevides i elegants de la seva dilatada carrera. El 2004 aparegué el seu segon àlbum, 'Class Trip'.

Gener 2007