Bio
L’escola on s’educà Laïka (Ariam Ile de France, Cim, IACP) no donaria una idea exacte del seu estil musical: una expressió personal basada en una manera autèntica de viure el jazz. No és cap casualitat que tingui entre les seves influències a músics com Antonio Hart, Roy Hargrove, David Linx… o sigui, aquesta escola de músics a la recerca d’una personalitat propia. Ser un mateix, però fent servir un llenguatge establert pels seus predecesors, sense cap ànim de destruir-los sinó més aviat respectar-los i recrear-los amb interès. Carmen McRae, Sarah Vaughan, Billie Holiday o Abbey Lincoln són la inspiració de Laïka, no només models a imitar. A més ella es donà a conèixer com a vocalista de la Claude Bolling's Big Band, on treballà estretament amb Jeffrey Smith.
Laïka, a més, ha trepitjat els escenaris amb espectacles d’un altre estil, com el teatre, pel qual estudia a l’École du Théâtre de Chaillot amb Aziz Kabouch, i assisteix a classes magistrals amb Irina Brook i la Cartoucherie, amb Philippe Adrien i Dominique Boissel del Théâtre de la Tempête, i Jack Garfein de l’Actors' Studio.
Des de llavors ha desenvolupat una doble carrera com a músic i actriu.
La seva participació a la comedia musical A Drum is a Woman, d’Orson Welles i Duke Ellington, amb Claude Bolling i Jérôme Savary (Palais de Chaillot, 1996) la va acostar bastant al què és la síntesi de la música i el teatre.
Ha participat en funcions com ‘Los Sobrinos del Capitán Grant’, dirigida per Paco Mir al Teatre de la Zarzuela de Madrid el 2002/2004/2006, una opera-jazz ‘Clouds Tectonic’ de Jose Riveira, adaptació de François Rancillac i música de Laurent Cugny – Festival Jazz à Vienne i Théâtre du Châtelet (Paris) - 2006/2007. També ha treballat per a la pel.lícula de Claude Lelouch, ‘Hasards ou Coïncidences’.
A més de tot això, cantar al davant del seu propi quintet li permet arribar el màxim de la seva expressió personal i la reafirma en si mateixa. Després de col.laborar amb el grup Sixun o Julian Lourau, ara posa tot el seu esforç en el seu propi grup amb un àlbum en el que feia temps que hi treballava. ‘Look at me now!’ el concep forçada per una necessitat artística que la porta a escriure nombrosos texts sobre coses que normalment no es canten. El seu repertori inclou temes poc coneguts de Wayne Shorter o Joe Henderson i composicions d’autors contemporanis com Nicholas Payton.
Pero és gràcies a la ‘seva familia’ de músics que el seu art despega. L’excelent contribució del saxo tenor parisí David El-Malek té una gran importancia, aportant un color especial a les compromeses línies vocals de Laïka.
Quan la moda sembla que torna ara als clàssics del jazz, Laïka preten fer-ho a la seva propia manera, afegint el seu toc especial a l’excel.lent selecció de cançons que interpreta de manera que semblen completament noves.
Laïka, a més, ha trepitjat els escenaris amb espectacles d’un altre estil, com el teatre, pel qual estudia a l’École du Théâtre de Chaillot amb Aziz Kabouch, i assisteix a classes magistrals amb Irina Brook i la Cartoucherie, amb Philippe Adrien i Dominique Boissel del Théâtre de la Tempête, i Jack Garfein de l’Actors' Studio.
Des de llavors ha desenvolupat una doble carrera com a músic i actriu.
La seva participació a la comedia musical A Drum is a Woman, d’Orson Welles i Duke Ellington, amb Claude Bolling i Jérôme Savary (Palais de Chaillot, 1996) la va acostar bastant al què és la síntesi de la música i el teatre.
Ha participat en funcions com ‘Los Sobrinos del Capitán Grant’, dirigida per Paco Mir al Teatre de la Zarzuela de Madrid el 2002/2004/2006, una opera-jazz ‘Clouds Tectonic’ de Jose Riveira, adaptació de François Rancillac i música de Laurent Cugny – Festival Jazz à Vienne i Théâtre du Châtelet (Paris) - 2006/2007. També ha treballat per a la pel.lícula de Claude Lelouch, ‘Hasards ou Coïncidences’.
A més de tot això, cantar al davant del seu propi quintet li permet arribar el màxim de la seva expressió personal i la reafirma en si mateixa. Després de col.laborar amb el grup Sixun o Julian Lourau, ara posa tot el seu esforç en el seu propi grup amb un àlbum en el que feia temps que hi treballava. ‘Look at me now!’ el concep forçada per una necessitat artística que la porta a escriure nombrosos texts sobre coses que normalment no es canten. El seu repertori inclou temes poc coneguts de Wayne Shorter o Joe Henderson i composicions d’autors contemporanis com Nicholas Payton.
Pero és gràcies a la ‘seva familia’ de músics que el seu art despega. L’excelent contribució del saxo tenor parisí David El-Malek té una gran importancia, aportant un color especial a les compromeses línies vocals de Laïka.
Quan la moda sembla que torna ara als clàssics del jazz, Laïka preten fer-ho a la seva propia manera, afegint el seu toc especial a l’excel.lent selecció de cançons que interpreta de manera que semblen completament noves.
Març 2006
Imatges
Image
