La seva formació teòrica, va ser al New England Conservatory of Music a Boston. Es va graduar amb honors quatre anys després, diplomat en Jazz i saxofon. Els seus mestres inclouen noms com els de George Rusell, Kaki Byard, Joe Maneri, i el legendari Joseph Allard, també Ran Blake i el president de la NEC, Gunter Schuller. Ehrlich es va convertir en el primer músic de Jazz que va guanyar la medalla del Conservatori Chadwick per 'Outstanding Achievement'.
Durant els anys que resideix a Nova York, concretament el 1978, Ehrlich va començar a treballar formant part de la nova escena jazzistica a la ciutat, curiosament composta per gran part d'artistes que provenen del Mitjà Oest dels Estats Units. El 1979 va actuar durant 30 nits al Village Vanguard amb la George Rusell’s Living Time Orchestra i va fer gira per Amèrica amb Chico Hamilton i, per primera vegada a Europa, amb la Anthony Braxton Creative Music Orchestra i més tard amb la Human Arts Ensemble. Des d’aleshores Ehrlich ha actuat, i enregistrat més de 100 treballs, amb Ray Anderson, Tim Berne, Jaki Byard, John Carter, Anthony Davis, Jack DeJohnette, Mark Dresser, James Emery, Peter Erskine, Michael Formaneck, Don Golnick, George Gruntz, Jerome Harris, Andrew Hill, Robin Holcomb, Oliver Lake, Myra Melford,Butch Morris, Bobby Previte i John Zorn.
Ha format part de diversos col·lectius i projectes més allunyats del Jazz com ara la New York Composer’s Orchestra o a la New York City Opera, així com acompanyant a companyies de dansa com la José Limon Dance Company o la New York City Ballet.
Tanmateix ha rebut diversos premis per la seva faceta de compositor, de fundacions novaiorqueses pel desenvolupament de les arts. També són remarcables els seus premis a la revista Down Beat de 'Talent Deserving Wider Recognition' per clarinet. L’any passat va rebre el premi com a 'Millor Instrumentista de Vent' atorgat per la Jazz Journalist Association.
Febrer 2002
